Classificacions Provisionals facilitades per BTT Sarral (actualitzades 27 Abril)

Classificació Circuit Verd (Curt)

Classificació Circuit Vermell (Llarg)

Cronica de Pep Cabestany (publicada en el nostre Foro)

Moltes cares conegudes avui a Sarral, molts participants de Btt Tarragona, de Montblanc, l’Espluga, Valls..., ha estat una pedalada entre amics, però amb uns 450 participants. Confiava totalment amb els Sarralencs a l’hora d’organitzar una pedalada pel seu entorn i els fets han superat la millor de les previsions doncs, sota el meu parer, considero que no han estalviat il•lusió, enginy i esforç per aconseguir fer-nos gaudir de una ruta senzillament genial ja que ha aprofitat tots els recursos geogràfics a l’abast.
Abans de començar la ruta, els organitzadors ja ens tenien preparat una mica de “pica-pica” (que be m’ha entrat el parell de carquinyolis i el suc de préssec)..després em començat amb una volta per la població, on hem vist la quantitat de ciclistes participants ja que mentre uns ja havien fet la volta, altres encara l’ha iniciaven. A partir d’aquí comença una bona pujada de uns quatre quilòmetres i a l’arribar al barranc de la Solana ens han obsequiat amb un preciós sender amb unes boniques vistes de la Conca. Hem tornat a la pista i, després de creuar un (aquest any si) alegre torrent. nova “bogeria” ascendent fins el Comaverd per una pista que feia molts any que no havia passat (recordo un “enduro-bike” per allà els anys noranta i “pico”, però que, si no em falla la memòria, vam fer en descens). Arribar al Comaverd sempre és un motiu d’alegria...doncs saps que ja no hi pot haver més pujades, almenys de moment...jeje, a part, també cal gaudir de unes vistes increïbles, malgrat la mala visibilitat que avui teniem. El paratge, allí dalt, es inhòspit, molt sec i pedregós i havia de contrastar amb el camps de cereals, espectacularment verds aquest any, que ens esperaven després de una baixada amb un tram molt original i que ens portaria gairebé fins a Montbrió de la Marca. Un bon avituallament al centre del poble (l’Aquarius ha estat genial), unes “risites” amb els companys i la coneixença de la Claudia (guanyadora femenina de la prova), abans de començar a enfilar-nos (i mai més ben dit) al temible poble de Forés que tothom es pregunta qui va tenir “l’acudit” de posar un poble tant amunt, fins que arribes al mirador on hi havia un altre avituallament. Es realment un poble extraordinari tant per les rampes que hi ha com per les vistes que ofereix. Això si, abans d’arribar la organització ens ha obsequiat amb un nou sender que hem gaudit a fons, així com unes amples pistes entre molins de vent. A l’avituallament, una pasta genial de Frida amb cervesa que he confós amb una llauna de coca-cola, però que no he refusat, malgrat el “contrast” de sabors...jeje.
De Forés, una baixada de vertigen fins Sarral, punt de finalització d’aquesta primera edició de la Sarralenca que, personalment, he gaudit amb tota la intensitat. Ara bé, reconec que és un recorregut exigent ...però, el nostre esport també ho és i, per superar-se, res millor que la companyia de tants afeccionats i l’aprofitament de tots l’esforç organitzatiu. Per molts anys!

Fotos properament...¡¡¡