Sense disponibilitat de temps suficient per a fer una crònica com "il faut", si que cal dir que la ruta del Císter que vàrem fer dissabte passat cal incloure-la en la categoria de "luxe asiàtic", una mica per masoques d'acord, però luxe asiàtic.

Lo de masoques no cal explicar-ho, són moltes hores damunt la bici, sotmesos al vent, amb fred, amenaçats de pluja, patint... i tot això ho fem sense cobrar ni un duro, per plaer... "no hase falta desir nada más". No te una explicació prou raonable, però és el que hi ha.

Això del luxe asiàtic be per les condicions en que es va fer la ruta: esmorzar privilegiat a Milmanda, més que suficient, al detall, molt ben servits... no te preu. Moltíssimes gràcies. Avituallament en ruta a Vallbona. Dinar en ruta a Belltall... i tot amb una alegria i una amabilitat excepcionals. Impagable... es per això que es tracta d'un luxe asiàtic.

Del recorregut, poc a dir doncs és ben conegut. El GPS assenyalava 112 km, amb un desnivell acumulat de 2400 metres. Un perfil amb 4 "pujadetes": 1) Coll de la Coloma, el primer, per posar-se a to, veure com estan les forces i deixar de tenir fred; 2) El Tallat, es deixà anar fent però son 10 km, amb alguna rampa força dura, que et van carregant; 3) Forés, la més llarga i de més bon fer, tot i que els primers 2 km resulten prou pesadets; 4) el Comaverd, curta, només 3,5 km, però la més intensa i amb unes cames que no estan per gaires festes.

Les baixades també son prou diferents: 1) rapideta però que demana anar amb cura la de la Coloma fins Prenafeta; 2) molt rápida i fácil, ideal per gaudir d'anar de pressa la del Tallat a Vallbona; 3) molt variada pedres, pistes... la de Forés a Montbrió de la Marca; 4) Pluripedregosa i complicadeta la primera part de la baixada del Comaverd (sempre hi ha alguna caiguda, tot i que en aquesta ocasió sense grans problemes), ràpida i divertida la segona meitat.

Els paisatges de la Conca al maig... només cal que mireu les fotos artístiques de lo Fluixet.

La companyia... alegre, solidària, empàtica... sembla un tòpic, però és la realitat.

Agraïments reiterats al Pep i la seva família, i també molt especials a l'Isaías que va actuar d'autèntic "biker d'atura" evitant que algunes unitats és perdessin del ramat.

Que haurem de fer el 2011 per superar aquesta edició?