| BTT Los 10.000 del Soplao. El infierno cantabro. 22 Maig 2010 |
 |
 |
|
Cronica de JMarti al nostre Forum:
buenu nens aquí va la meva crònica:
la part social li deixem al Pep jo passo directament a la cursa. La nit de divendres havíem quedat en matinar molt doncs pensem que estar a la sortida a les primeres posicions ens donarà avantatge ja que segons els càlculs del mestre mutenrochy persones inscrites / espai al carrer de sortida= entre mitja i una hora de retràs dels primers als darrers en passar per l'arc. Va ser una boníssima pensada ja que vam trigar només cinc minuts en arrancar i a més el ritme de davant et fa guanyar força temps. la cursa es pot dividir en dos trams, el primer, fins al km 70 és un tram ràpid amb uns 1500 de desnivell acumulat i que ens portava a mitjanes de 20 per hora, i el segon tres peaso pujades que treuen la vista. Ja des del primer moment es veia que el dia no seria el que l'organització volia ja que a les 9 del mati estàvem a 20 graus. Llençats a velocitat que ja es veia que no mantindríem enfilem com a campions la primera pujadeta del dia fins a la cova que dona nom a la cursa. Pujada fàcil i 20 per hora de mitjana. en aquesta part del dia anava acompanyat del mestre que anava marcant un ritme bastant exigent. arribant a la segona pujada al monte aa noto que alguna cosa no va be. Ja estàvem a 30 graus de temperatura cosa que no és habitual ni a la zona ni vora les 11 del matí. les cames no anaven com em pensava i oh sorpresa tinc rampes, no pot ser, després d'un huevo d'entrenaments tinc rampes i només portem 50 kilòmetres¡¡¡¡¡¡ desànim total i pujada amb algun 22% de desnivell que no ajuda a calmar el cap. Cal destacar q en aquesta zona creuem la gracieta del riu que a tots els dissenyadors de rutes els mola posar, una merda de riu de tres metres que t'obliga a mullar te. segur que hi ha alternatives però el tio que dissenya la ruta es posa catxondo pensant en 3000 paios parlant de sa mare. Jo seguia amb el mestre que em va despenjar a la pujada d'aa però el pillo baixant, arribatn al riu hi havia 5 o 6 paios pensant en com pensar i jo dic para mis adentros tranquis nens que vinc amb l'inspector gadchet que treura uns gadchetos palets o gadcheto pedres o el que sigui i no ens mullarem...... quan torno a mirar el paio ja havia posat els peus a la galleda i ja estava a l'altra banda, cagun la mare del................. finalement arribem al km 60 a l'avituallament gran del dia i li dic al rochy que ja no segueixo amb ell pq no vaig be, tinc força rampes i no em començat els tres pujadots del dia, ens desitgem sort i acomiadem i em quedo jalant i bebent i pensant en q fer. Al meu cap estava abandonar ja que em quedaven quasi 3000 de desnivell i no m'hi veia però em vaig posar l'mp3 i vaig pensar faig la primera pujada al moral i a veure que passa, si arribo només m'en queden dos. dit i fet plat petit i amunt escoltant acdc. Pujada duríssima 10%, 12%, 9% 30 graus de temperatura i pujant i cap company a la vista, estavem els germans young i jo i un calor que te cagues pujant al moral. No podia pujar de pinyons ni de plat ja que les rampes em feien molt de mal així que el ritme només podia ser aquell. Quan arribo dalt penso joder nen vas més que malament però si fas la següent només t'en quedarà una i puges encara que sigui de genolls. Jalar beure i cap a cruz de fuentes i la palombera. Aquest és un port molt menys dur que el moral però més llarg te 17+3 km i es va fent prou be tot i que la temperatura arriba als 34 graus. La putada és que quan penses que ja has acabat et queda un fals pla i el +3 que et puja a la part de dalt del port. Total 2,30 hores pujant però ja estic a dalt i "només" em queda baixar i fer la darrera del dia. Aquí ja portem 130 km i 3500 acumulat. Aquí les rampes ja van dir tas passat de llest nen. i només em deixaven pedalar be molt de quan en quan però les ganes d'arribar i saber que et queda poc fan que sigui més fàcil. baixada pestosa per acabar i meta i molta emoció. 12,37 de temps em donen al crono de l'arribada. la veritat és que si hagués anat sol a la cursa segur que plego. Saber que la family i el grup esperen de tu el millor fa que hagis d'acabar si o si. ara be, això és el límit nens no busqueu més bèsties i més llargues que no vindré, jeje. gràcies al mestre mutenrochy per la companyia i els consells i pel cap de setmana de puta mare. i més que gràcies als companys amb els que he compartit un ou de km d'entrenament aquests mesos, vosaltres ja sabeu qui sou, ens debem una birra, a no que ja la vam prendre de matinada, pos un altra.  Cronica de Carles al nostre Forum:
Hola a tots amics,
Cronica de Oskar al nostre Forum:
Molt bones companys
Doncs res, que ja tenim el Soplao a la butxaca. He sortit a ritme conservador desde el principi, i amb molt de cap, ja que erem novatos en aquest tipus de prova, l'entrenament d'aquests dies no va ser molt apropiat (pels horaris actuals de feina), i no sabia com s'hem acabaria donant. Desde el principi hem rodat molt relaxat, amb el grup del Pep, que fins i tot hem sembla que sortire en alguna que altra foto seva jejejeje, i una vegada enfilats els primers kilometres i al veure que l'aglomeracio de gent, ja s'hauria estirat, i no hi havia risc de caigudes, hem anat fent el Soplao a un ritmet tranquil i sempre amb un parell de pinyons mes del normal. Tot i aixo a la pujada llarga a Fuentes, he començat a notar com uns petits avisos de rampes a les cames, pel que he preferit baixar marxa, i assegurar la jugada, i aixi poder arribar a ritmillo fins a meta amb un temps que fins i tot m'ha arribat a sorprendre, pel conservador ritme marcat. M'ha agradat durant el trajecte, retrobar-me amb molts de vosaltres, i ni que sigui durant uns pocs minuts, poder disfrutar junts d'aquest gran ambient, que ens tenien preparat aquesta gent del nord, i es que la gent era espectacular, a tot arreu te'ls trobaves animant, com si fossis un gran lider. Sobretot el gran "jefe" del "cencerro", el qual no ens parava d'animar amb frases com "Maricones, que teneis horxata o sangre en las venas?? Vaaaa... que estais de paseo o que?? Que esto es el Soplao y aqui ha venido uno a sufrir !!!". Una salutacio cracks, sou els millors !!! (Lluis..., Sergio..., Victor..., Raul..., Pep..., Rochy..., Jordi..., Joan..., Carlos..., i molts mes etc....) Que be que ens ho hem passat per aquests maravellosos paisatges.  Cronica de Raul al nostre Forum:
Primero dar las gracias a las animadoras por la de horas que tuvieneron que aguantar viendo pasar bikers y mas bikers intentando reconocer 16 rostros entre casi 4.000, con gafas, casco, etc. GRACIAS CHICAS.
El viaje super ameno gracias a la compañía de Víctor, Nestor y Diego mas la conexion con Walkie-Talkie con el Sergio, German, Joan y Balta. Y la vuelta con Jordi y Mari. La logística espectacular, Rochy como siempre...espectaculo-man. Crónica: Por suerte estábamos cerca del arco de salida, ahí ya teníamos mucho ganado. La estrategia era clara y bien fácil, los primeros 70 km eran transición, así que tranquilos...un huevo de pato, 1500 de desnivel +, media de 20 por hora y pulsometro 90% de media. Y ya me había comido 2 plátanos, dios a esta media cuantos como??? tranquis me contuve y solo cayeron 6, creo que algunos lo doblaron. Avituallamiento antes de subir el Moral, en 5 minutos de diferencia estábamos casi todos, muchas caras conocidas, pero cada uno empieza el ascenso a su rítmico, yo por suerte me acompañaba Diego (gracias vinagre),subida dura muy dura pero se corona y descendemos para llanear unos km hasta el avituallamiento antes del ascenso al Cruz de Fuentes y sorpresa..otro reagrupamiento improvisado con gran parte del grupo (Víctor, Sergio, Germán, Diego, Oscar, Manolo, Jose Miguel) el resto no andaban lejos por delante y detrás. Nos permitimos el lujo de subir juntos y hasta Victor nos regalo un par de chistes que se agradecieron. Todo muy bonito hasta que me entro pajaron a 2 km de coronar, así que molinillo y chino chano. pero cuando por fin corono escuche mi nombre Rauuuuuuuuuuuuul era Diego que se había parado aunque el diga que era porque estaba reventado en realidad era porque se había tumbado en el césped para contemplar el paisaje y yo pues a su laito. Luego un par de repechos, si pues vaya repechos y bajada hasta el moral de nuevo para el ultimo ascenso, tuve que poner un par de veces pie a tierra, coronamos junto a Diego y super descenso hasta Cabezon de la Sal.  Cronica de German Jr al nostre Forum:
Doncs, miraré d'explicar com va ser la meva experiència:
Com ja s'ha comentat la part humana/social va ser excel·lent...molt bon ambient, amb unes animadores increibles i incansables!!! (de veritat que mil gràcies...). Vaig poder coneixer gent molt maca, i em vaig retrobar amb gent que feia temps que no coincidia... espero repetir-ho aviat! (algunes propostes sembla que ja són damunt de la taula...i hem d'aprofitar ara que estem en forma). Pel que fa a la cursa, m'agradaria explicar com la vaig viure jo....ja de sortida vam anar quasibe tots junts. En un radi temporal de 5 minuts crec que vam anar tots fins al principi del Molar. A un ritme "alt", però mirant de conservar ja que la cursa prometia dura...i així va ser! Crec que tot va començar cap al km 70 amb la 1a pujada al Moral....debien ser les 11 o les 12, el sol ja apretava força i tot i que encara ens quedaven forces, les cames ja començaven a queixar-se. Ens acabavem de reunir tots en un avituallament (o això va ser al següent avituallament??? ummm...crec que el cap ja em començava a bullir de calor), i vam començar a pujar....xino xano....cadascú va anar agafant el seu ritme...la veritat que la pujada se'm va fer la més dura de tota la ruta. Potser perque era la 1a pujada dura i llarga, i encara era conscient del que feia...a mitja pujada, crec que vaig veure fins i tot creuar pel mig del camí alguna duendecillo....ufff, no us podeu imaginar quina manera de torrar-se al sol! Crec que el cerbell em bollia....increible! Al final, vaig fer un sprint per arribar a dalt, tot i que no podia més, però és que volia acabar aquell sofriment quan abans millor! Després d'això...poca cosa més a contar. Ja estava destroçat, i em vaig limitar a acumular km i a anar-me hidratant i menjant per tal de no patir més del compte. Cal fer esment a tota l'organització i a l'afició que hi havia animant per tots els racons de la ruta. Crec que no m'equivoco si dic que corrent erem uns 3.000 ciclistes, però de ben segur que animant n'hi havia més!!! de veritat que IMPRESSIONANT!!! Gracies a tots i totes els que ens vau animar ja que us asseguro que vau ajudar-nos a pujar una mica més lleugers.... I sino, que ens ho diguin a mi i al Raul (lodeltros) quan una noia ben eixerida ens va cridar: "venga....vaaaaaaalientes!!!" Ostres, em vaig posar ben recte i vaig pujar com si res.... fins aviat amics!  Cronica de "Lo del tros" al nostre Forum:
ostres tu....no se si afegir un missal o tan sols explicar 4 detalls que no ha dit la resta......pues si us expliquem cada gotota de suor, farem agafar calambres als lectors.
Ara en serio....marxa guapa, lo paisatge bestial, molts tallagespa escampats per les montanyes, deurien ser de les de les 4 potes (cavalls, bens, vaquinyes) Avituallaments, plens de coses, (no tant com la Pica), però fins i tot, ja no recordo a quin, hi havien unes peres impresionants!!! ) he de donar lo toc d'atenció a "los del Norte" que deixen totes les basses aviades, (pobre tomaqueres), però, era d'agraïr trobar llocs on fotre los peus, lo cap, etc en remull. pregunteu a Onderrocs i JordiMarti Ja cap al final, va venir l'home de la "lectra", i va anant repartint rampes i calambres a dojo, però potser era lo preu de no saber exactament la ruta, i de la calor que fotia. De fet prefereixo fer la marxa amb sol que no pas amb fang. Com deia lo German jr, molt bon ambient a los altos, les animadores catalanes, los cencerros espectaculars, lo cabronàs que maltractava a tots los ciclistes, però quan passaves pel costat t'animava en veu baixa i et fotia una empenteta....(ai lo putè, com picava a la penya per fer treure lo que ja s'estava apagant) que mes....mmmmm......dos detallets....no vam quedar excessivament morenots, i es que la calor era molt seca, però com a 2on detall, us he de dir que no vaig pixar en 165km's, i desde les 7 del matí fins les 6 de la tarda, doncs aigua que tragava, aigua que suava.....o millor dit, Aquarius, suposo que l'aigua no hauria fet massa cosa. lo tema plàtanos....buff, 1 a cada avituallment i 1 al mallot, però en total suposo que 6..... i es que realment, allò eren unes butifarres (pujades) que necessitaves força fesols, però llavors potser hauria quedat l'ultim!!! i finalment, recordo mes, lo puto patiment per fer els últims 4km's de pujada, que sort que em va passar el German, i després l'Oscar, que el fet de sentir algú que et xerra al costat ja fa que t'auto-animis i si cal, a fer algun estirament i tornar a provar de pedalar suau, o fins i tot de fer un pel de força per no despertat lo "tiron" de l'altre muscle ja tocadot de tota la marxa. i recordar, mes que mai, que aquesta marxa es per acavar-la i no mirar el temps fet.....cadascú gaudeix a la seva manera, però el fet d'acabar-la ja es un èxit...molt dels que arribaven a MEta, venien plorant, i no era d'estranyar.  Cronica de Jordi-Onderrocs al nostre Forum:
Vaig a provar de fer un petit resum del meu Soplao...
En primer lloc comentar que ens enfrentavem a una “cursa” que no era la que s'esperava, doncs el més avitual és que sigui una cursa de ciclocross de gran fons (165 km amb fang i pluja) i en el nostre cas ens vam trobar amb molta calor i pols, que per altra banda, a nosaltres, tot i ser la primera calor de l'any, ens va anar millor que el típic fang. Com han comentat els companys, vam ser molt puntuals a la sortida i això va fer que només tardéssim un parell de minuts en passar pel pont de sortida, a partir d'aquí alguns portavem les “bragues” apunt per evitar empassar pols als primers km (bona pensada del Raul) però en realitat no va ser tanta com esperavem. Jo havia pensat de no parar al primer havituallament però veient que no parava ningú ens vam aturar i ja van entrar un parell de plàtans i així successivament a la resta d'avituallaments, amb la qual cosa calculo que més de 10 també van caure... De la ruta destacar que pensava que no coincidiria amb cap company pel fet de ser 3000 participants, però en realitat vaig estar amb tots en algun moment o altre (el fet de punxar em va “permetre” anar-los trobant). La zona és d'una bellesa de paisatges i boscos impressionant, realment és el millor de la ruta, doncs pel meu parer, és una barreja de Maratón de los Monegros (pel fet de ser massiva, rodadora, gens tècnica i algo perillosa per les grans velocitats) i per altra banda d'una Pedals de Foc pels seus grans desnivells i fantàstiques vistes. També destacable la quantitat “d'intrusisme” de la gent de la carretera a qui els van molt bé les característiques de la prova. Impressionant també el desplegament que va fer l'organització, doncs al final gairebé van doblar la quantitat d'avituallaments dels que havien anunciat, increïble... També destacaria la quantitat de gent que girava cua a les pujades i els que estaven “tirats” a les ombres dels arbres del costat del camí amb la mirada perduda... en especial a la pujada de l'últim Moral on en un abeurador hi havia un home al terra estirat al sol; el Lluís li va oferir uns “Powercaramels” i el vam incorporar per portar-lo fins a l'ombra (els voltors ja feien rotllana...). En aquesta pujada vaig començar a notar com m'apretava el casc, em notava molt fluix i amb moltíssima calor per la qual cosa me la vaig pendre amb “calma” doncs tampoc em feia gràcia aturar-me perquè no sabia en quines condicions podria tornar a arrencar. La calor va passar moltes factures, no només a mi... En fi, hi ha molts detalls i imatges que recordo, però potser ja he comentat algunes de les més curioses. Ara toca preparar alguna altra pedalada Xtrema... Per cert, la sortida... http://www.youtube.com/watch?v=etfGAsrSmTw&NR=1  Cronica de Sandra (Lo del Tros) al nostre Forum:
Hola;
Doncs aquí una de les animadores catalanes. Tot s’ha de dir que mentre esmorzàvem no teníem molt clar que faríem perque era difícil calcular el temps en el que passaríeu per algun lloc, però l’Eloi de la posada ens va convèncer. Ens va dir “podeis ir a Uceda que queda cerquita y es “espectacular”. Com es notava que s’estimava la seva terra i disfrutava explicant-nos que podíem anar a visitar i on dinar (molt important). Amb gent així dona gust!! Be, una vegada allí la Ceci i la Dolors van treure tot l’arsenal de trompetes, senyeres,etc. i a fer soroll. Ens ho vam passar de conya!! Vam riure moltíssim!! La Dolors ja us havia dit que diguéssiu el vostre nom ben fort per reconèixer-vos i així va fer el Raúl ( no lo meu).jaja!! Crec que el primer que vam veure. Tot i que lo fort encara no havia començat esperem que els ànims us fessin agafar forces. Moltes vegades arrencàvem un somriure i algun piropo que altre queia. Jo no us parlaré de la cursa, jeje, però puc dir que he conegut una gent molt maca que et feia estar molt agust i sentir-te com a casa! Així doncs un xupito d’orujo de llimona per aquestes animadores tant eixerides!!  Cronica de Rochy al nostre Forum:
Apunts dels 10000 del Soplao, diuen que es el infierno del Norte, jo diria que es la festa del ciclisme del Norte, buff quin ambient!!!.
La sortida no es res original, traca, apretar el cul i al ataquerrrrrrr..... Al cap de uns 25 km. molt ràpits per pistes rodadores i trams d'asfalt, on fins i tot vam creuar per sobre d'una ria amb marea baixa, arribem a la primera gran rampa, anomenada "Las Lastras", el marca un cartell que posa "COMIENZA EL INFIERNU", semblava un mur d'una clàsica belga amb gent als dos costats i una filera de ciclistes retorsanse per no posar el peu a terra. De fonts se sentia música tradicional càntabra. Amb pluja i fang o mullada deu ser terrible. Al pasar el poble de Ruente estava tot ple de gent animant, el pas entre la gent s'anava estrenyent i al final passaves per un pont de no mes d'un metre d'ample i uns 50 de llarg a tota velocitat per pasar per damunt d'un riu, espectacular i flipant. Una colla de catalanetes van lluir la nostra senyera, van fer tot el soroll que van poguer i van donar anims a tots per conseguir arribar a la meta. Al començar l'alt del Moral, al tram mes dur, t'animaven d'aquesta manera: "venga xavales, asi, asi, que ese es el ritmo bueno, que vais bien, seguir así, de pu** madre, i encima con buena cara, ni los primeros la llevaban asi". A dalt del Moral senties entre goterots de suor amb la musica dels cencerros (CAMPANUS) de fons: "Aqui no se viene de escursion, ni de fiesta, ni a pasear la bici, aqui se viene a sufrirrr señores, que se han creido ustedes, que esto es el SOPLAO". Pujant a Cruz de fuentes (16 km. de pujada, bufff..) hi habia un cartell que deia al costat d'un rierol: "AQUI NO SE COGEN TUCHAS, AQUI SOLO SE PILLAN PÁJARAS" A dalt de Venta Vieja, amb les forces justes, pero content de haber fet el pitjor, començava un tram per una pista amb unes vistes de totes les muntanyes i valls increibles, calia parar i asaborir la sensació i el plaer que et donava el ser capaç de poder dir "JO TAMBE HI HE ESTAT". A partir d'alli una baixada de vertigen, amb records de velocitat. L'última pujada a El Moral va ser épica. Anava amb el Balta i vam pasar a moltisima gent que pujava caminant, com podia, amb cares de patiment, a nosaltres no ens sobrava res però vam fer-ho tot dalt la bici, sense caminar. Despres cara avall la nostra cara a mesura que ens apropavem al final la nostra cara anava reflexant l'alegria de conseguir acabar EL SOPLAO. Donar les gracies al Balta, ja que no va ser el meu millor dia dalt la bici i la seva companyia va ajudar-me a acabar dignament. Demà poso el perfil I fora de la cursa caldria afegir altres detalls que han convertit l'estada a Cantabria en un dies inoblidables per tots: El dinar a l'anada al Meson Camino del Destierro de VIVAR (Burgos), les fagedes de la Reserva del Saja, les Alubias de Barcena Mayor, les samarretes del Pep, la Posada del Trentí de Corona amb les atencions de la Conchi i les interminables explicacions de l'Eloy sobre la seva terruña, la cova del Soplao, Sant Vicente de la Barquera i les vistes desde Oyambre amb els "picus" nevats al fons, Santillana del Mar, el valle del Pas, les quesadas i los sobaos, el DIARIO MONTAÑES que va publicar-me una entrevista les visperes de la marxa, Comillas, lo verd que està tot, la vaca Tudanca, els penyasegats de Cobreces, els pobles de Carmona i Barcena Major, l'orujo de llimona, el neixement de l'Ebre a Fontibre, el ben tractats que en tot moment ens hem sentit per la gent d'aquest lloc i per damunt de tot la gent de BTTTarragona que vam formar una colla amb un ambient fantàstic en tot moment. Algunes fotos de la marxa, si us fixeu be podreu veure al Carles i al Raul "Lo del tros": http://cabeceras.eldiariomontanes.es/imagenes-municipios/occidental-liebana/683/cerca-de-3000-heroes-en-el-infierno-de-el-soplao.html. Apa, ara a començar a preparar la propera.  Cronica de Diego al nostre Forum:
Bueno compañeros !!!
Primero para decir que no se como me puedo sentar frente al ordenador con el dolor que aún tengo en el cu..... jajajaja como el de un (Mandril) Bueno felicitar a todos por lo logrado, Rochy y Pet muchas gracias por todo, la organización de maravilla, a las damas de verdad gracias por la alegria que nos transmitian a lo largo de este duro recorrido, a mis compañeros de viaje Nestor,Victor,Raúl por favor para la proxima no me dejen el turno de conducir despues de la comida. Bueno con respecto al SOPLAO como su nombre lo indica es el infierno cantabrico, mucha subidas como la del km 113 al 142 uffff es de llorar con 33º pero con mi compañero Raúl que me daba fuerzas para dar la puntada final y de allí empezar el descenso hacia la gloria por asi llamarle a la anhelada Meta. Gracias a todos los que compartieron esta experiencia son todos fenomenales.... un saludo amigos hasta la próxima PD: Joan que pasó con los BOLLICAOS?  Cronica de Joan de Cambrils al nostre Forum:
Avui, ja puc fer una petita cronica del meu "Soplao"... dies enrera encara tenia una gran decepcio, de com havia anat la prova.
La part social del "Soplao", simplement fantastica.... amics, ruta, dinars, riures, nervis, nits, companyerisme..... El meu primer objectiu de la prova no era acabar.... era fer temps. La sortida, frenetica, ritme alt, fent grup amb Victor, Nestor, i Jose Miguel....... en una baixada vaig perdre el bido.... !merda!..... no em vaig aturar, ja arribaria al avituallament i agafaria aigua. M'avanço una mica per arribar al avituallament, recullo una ampolla d'aigua, i arriban Nestor i Victor, continuem.... la pujada del soplao tenia clar que la faria caminant, es desmonta Nestor, i jo darrera seu, començem a pujar a peu fins dalt..... ell i Victor es començan a treure roba. Continuo, pero l'ampolla torna a saltar en la seguent baixada, m'aturo l'agafo, foto un beure i me la fico darrera el maillot...... continuem Victor i jo un bon tros junts..... a l'asfalt sento una veu que diu.... Jooooaaannnn, Serginho amb Manel Crespo. L'explico que no porto bido.... i com un super-company em dona un seu Arriba Raul, Diego, German..... pasem el riu, i fem un tros d'asfalt, pero al arribar a les rampes de formigo, veig que em quedo sol, amb el German, li dic que vaigi tiran, que fico peu a terra. Soc dels pocs que puja caminant.... ja vaig sol, continuo i veig al grup de les millor animadores posibles torno enrera a saludar-les..... la Dolors em diu que no pari, que segueixi..... pero la veritat es que ja estava tocat. Al arribar al avituallament trobo al Diego que em dona rapidament una ampolla d'aigua, Raul esta amb ell... vull menjar a veure si un miracle em fa reviscular..... arriba el Lluis ,despres de la cursa, em comenta que em va veure sense ganes...(de pedalar si... ara de menjar...)
Començo el Moral.... a veure si em puja la mateixa..... pujo de pena, tinc algun avis de rampa al besso, pero no pot ser... aixo no entra en els meus plans....Jordi arriba a la meva alçada, m'arranca les pegatines de la bici, i casi em fa caure de la velocitat  inexplicablement, apareix per darrera meu el Diego, Victor, i Raul..... potser he agafat una dreçera? diuen que a una font que havia darrera han fotut fora als cavalls i s'han abocat. ... penso que no vaig tan malament, que tot esta dins del meu cap.... apreto una mica i els faig anar en fila, com casi coronem el Moral, tinc que quedar com un campio...... ¡¡¡AAHHHH.. una rampa de 380kw... a la cama dreta, fa que faci una aturada total..... els hi dic que marxin. L'ultim esforç per coronar, un animador sense samarreta s'acosta i em dona una empenta (deu meu, com estic)...... a dalt torno a parar i beure..... arriba Raul, començo la baixada i prenc la decisio que marxo... no soc capaç de continuar mes, quedan dos pujadas que no vull ni puc afrontar..... he perdut. Reconeixer l'esforç dels companys que ells si que han acabat, jo no he arribat, despres de cuatre dies encara tinc que pasar per sota del arc de meta. La cara del Karles quan tots estavem dutxats, arreglats i descansats a la casa..... reflexa la cara d'un guanyador, somrient, feliç, una persona que ha gaudit de la prova... li vaig tindre enveja. Diuen que el "Ave Fenix" per reneixer un dia va tenir que ser sendra. Gracies a tot@s Cronica de Pistolitas 101 al nostre Forum:
Bueno!!!! que pedazo de crónicas!! por falta de tiempo, no he podido hacer la mía, haber si lo consigo.
Para empezar lo mejor de todo, ha estado conocer, compartir, reir, pedalear, disfrutar con vosotros ... Gracias campeones!! En segundo lugar, Joan los ciclistas son grandes por el tipo de personas que son, no por lo que pedalean ... y tu como persona eres grande!!! que como ciclista también!!! Estoy seguro que habrías hecho un tiempazo!!!! ""Bicicletilmente hablando"" no tuve el mejor dia encima de la bicicleta, no encontré mi ritmo en ningún momento y sufrí más de lo esperado Tuve la gran suerte que fui toda la marcha con gran parte de vosotros , eso me salvo en momentos malos malos ... pajarones, rampas , de todo y más! Subir el moral con el apoyo de Joan, Nestor y Jose ( en la primera parte) y German, Sergio, Crespo, Raul, Diego en la segunda... me ayudo mucho la verdad!!! Por mí ya habría plegado! Después me recuperé en el avituallamento antes de fuentes. Hubo un agrupamiento y comenzamos a la marcheta para arriba, los últimos dos km agonicé un poco pero en cuanto ví a Diego que sacaba la cartera para darme 20 euros por mi bici!! remonté el vuelo!!! ajajajaj. De aquí en adelante, ya en compañia de Sergio y Crespo fuimos para adelante, fue la parte donde mejor me encontré y así subiendo el Moral tb. Encontre mi ritmito y junto a Sergio coronamos .. y le dijé; Sergio tenemos que bajar de 10 horas!! buahhhhhhhhhh como pedaleamos , en menos de 35 min llegamos a cabezón!! así que juntos entramos a meta ( lástima Crespo, se quedo a poco de coronar ...). Lo mejor de todo: Diego tu "manejas" muy bien el coche después de comer ...XD Joan a la próxima demostraras lo fort que estas!! el video del rapero per quan?? Sergio te he metido un segundo!!!! jajaajaj buenos momentos A Raul , German, Balta Jordi y Mary vam compartir uns bons moments als dinars, al viatge d'anada o tornada, al walkie i durant la cursa, merci nois!!! A Nestor, compañero de fatigas, demostró su poderio y se dejó engañar para venir .... y encima no suelta pelusa!!jejeje Son moltes les anecdotes que explicar y totes molt bones. A tota la resta molt de gust de compartir aquests dies amb valtros, gracies per portar les samarretes ( son la canya Pep) per les vostres gestions .. i sobretot pel bon ambient que és va crear!!! com no a les Cheerealders tarragonínes!!! com cridaven quan ens veien!!! Merci a tots!! per cert Rochy ara ja saps el que toca buscar la próxima fita!!!! jo ja m'hi apunto!!! Saluts 
|
