Cronica de JSuller al Forum  

Dimarts passat vam arribar 4 bikers d'una altra expedició btttarragonina a la Pedals de Foc. Realment val la pena. Recomanable 100%.

L’organització ens va fer començar i acabar la ruta a Son, degut a que havia problemes d’espai en alguns dels allotjaments que volíem contractar. És a dir, que la primera etapa nostra és l’última per la majoria de la gent.
Nosaltres vam contractar el transport d’equipatge (surt per 65 euros per persona) i realment val la pena. Aquesta ruta no la recomanaria mai fer amb alforges.
Tot i que tenia el track de Pedals de Foc 2009, vam decidir seguir exactament les indicacions del RoadBook 2010, ja que havien algunes variacions noves (algunes molt encertades, però altres... les he trobat errors molt grans per part dels organitzadors)

En les següents línies us explicaré la nostra experiència, la qual ha estat inoblidable:

1r dia: Son-Vielha

El nostre primer allotjament va ser el refugi Casa Masover de Son. Vam arribar el dia abans per començar a instal.lar-nos i així poder començar la ruta força aviat el dia següent al matí. Aquest allotjament és tipus alberg amb lliteres, on dormen unes 15 persones per planta. Vam tenir molta sort amb aquest primer allotjament, ja que estàvem gairebé sols i ens van donar una planta per a nosaltres quatre. En aquest allotjament, si hi ha gent, ha de ser gairebé impossible dormir entre roncs i altres sorolls nocturns. Tot i que el menjar era força correcte, no és un allotjament gaire aconsellable si et costa dormir.

En aquest primer dia vam sortir per un corriol per darrera de l’esglèsia de Son. Aquest corriol és fantàstic, tot i que vam tenir un ensurt amb una caiguda bastant espectacular quan només portàvem 2 km. Per sort, aquesta caiguda no va comportar més conseqüències que unes rascades i cops. Els que feu la Pedals, aneu molt amb compte amb aquest corriol, ja que et convida a baixar-lo tot molt alegrement i... no és tan fàcil com sembla, ja que hi ha molta pedra solta i humitat.

Després d’aquest primer corriol, vam continuar per uns camins fantàstics fins al bosc del Gerdar, on està prohibit anar damunt de la bici. Aquest paratge és impressionant. Tot i que no es pot ciclar, no importa, ja que, al anar més poc a poc caminant, així tens més temps de gaudir-lo.
Un cop vam sortir del bosc de Gerdar, ja vam poder continuar pedalant i ens vam dirigir cap a Montgarri, on vam parar a menjar al refugi. Ens havien dit que en aquest refugi hi havia un menú per a ciclistes pedals de Foc i... sort que vam preguntar abans el preu, ja que els preus eren realment “de foc” (24 euros per a un plat de pasta i un trocet de carn a la brasa ho vam trobar una mica presa de pèl). Finalment vam optar per uns bocates, que tot i ser molt generosos, tenien un preu també “de foc” (11 euros per un bocata i una coca-cola ho considero excessiu).

Un cop acabats els bocates, vam continuar fins al Pla de Beret, on comença una de les parts més maques de la ruta. Com que el tram Pla de Beret-Viehlla és l’últim tram per la majoria de la gent i normalment comencen a faltar les forces, molts opten per agafar la carretera enlloc de seguir les indicacions del roadbook. Error!!!!! ja que es perden uns corriols senzillament “espectaculars”. Els que feu aquesta ruta no agafeu mai la carretera (encara que esteu a troços!!!) i seguiu el Road Book. Val molt la pena.

Un cop vam arribar a Vielha, ens vam allotjar a l’Hotel Riu Nere, el qual és molt recomanable en tots els aspectes: habitacions individuals i menjar boníssim. Esmorzar tipus buffet.

2n dia: Vielha-Castellars

En aquest segon dia vam agafar el taxi que ens va portar a l’altra banda del túnel, al qual els organitzadors deien que estava prohibit creuar en bici, però els taxistes ens van confesar que no hi ha cap problema: simplement necessites portar llums i posar-te un mallot fosforescent que et faciliten a l'entrada del túnel. Això d'anar amb "mentires" per part dels organitzadors no ho acabo d'entendre. De totes maneres, val la pena agafar el taxi, ja que tot i que no estigui prohibit, no deixa de ser perillós.
Els primers kilòmetres d’aquesta ruta que comença al Refugi de Conangles són molt pedregosos. Hi ha molts de trams que no es poden ciclar i, tot i estar rodejats de paratges espectaculars, acabes una mica tip de passejar la bici. A partir del kilòmetre 17-18 ja vam poder començar a pedalar sense problemes i vam anar seguint la ruta per Artiga, Ginast i Vilaller, on vam parar a fer una Coca-cola i reposar una mica, ja que s’apropava un coll bastant dur: el Coll de Serreres.

Quan vam arribar al Coll de Serreres, vam tenir un dubte: continuàvem seguint les indicacions del Roadbook (les quals ens duien per un corriol que passava per Coll) o seguíem el track de l’any passat (una mica més llarg i pistero, el qual passava per Llesp). Finalment, vam optar per seguir el roadbook i agafar el corriol i... ens vam equivocar totalment. El Roadbook ens va portar per un corriol totalment “inciclable” i ple de pedres. Realment no entenem com l’organització pot fer passar ciclistes per aquí. Tothom es queixava d’aquest tram.
Per sort, el dinar a Coll, va compensar una mica el mal tràngol de carregar la bici al coll durant gairebé 2 hores. Vam parlar amb alguns ciclistes que havien agafat l’alternativa per Llesp, i ens van dir que era un tram magnífic: totalment ciclable i amb algun trocet de sender espectacular. Els que feu aquesta ruta, recomano que eviteu aquest nou tram que passa per Coll i agafeu l’alternativa antiga per Llesp.
De Coll, vam passar pels bonics poblets d’Iran, Irgo, Gotarta, Malpàs per finalment arribar pujant unes rampes duríssimes (al voltant del 17%) fins al nostre allotjament (l’Abadia de Castellars): allotjament molt correcte, amb habitacions individuals i menjar.... senzillament “espectacular”: per a molts, és el millor lloc per menjar de tota la ruta.

3r dia: Castellars-Espui

Sortir de Castellars té una gran avantatge: ja tens una part d’una de les pujades més dures feta (la del Coll de Peranera). Per pujar a aquest coll s’han de superar unes de les rampes més dures de tota la ruta. A més, les pistes tenen grava i pedres soltes i encara es fa més difícil. Un cop coronat el Coll, vam baixar fins a Les Esglèsies. D’allí vam pujar a, per a mi, el coll més dur de tota la ruta (el Coll de l’Oli). A banda de ser dur, pujar aquest coll va ser difícil ja que la ruta no està gaire ben marcada i és molt fàcil perdre’s. Havíem de seguir unes marques que eren simplement ratlles grogues gairebé borrades o, inclús, unes fletxes dibuixades sobre papers amb una pedra a sobre perquè no volessin amb el vent (aquí pensem que l’organització s’ho podria “currar” una mica més). Aquest coll de l’Oli també té molts trams inciclables, que encara ho van fer més pesat, ja que vam haver de tornar a carregar la bici al coll.
Un cop superat aquest coll, vam baixar fins a la Torre de Capdella i Espui, on teníem el nostre últim allotjament (el Hotel Montseny d’Espui): hotel molt nou amb habitacions molt còmodes i espaioses amb un menjar molt acceptable.

4rt dia: Espui-Son

Començava l’últim tram de la nostra aventura i ens tocava superar el mític Coll de Triador (un desnivell de gairebé 1000 metres en 12 kilòmetres). Aquest coll, malgrat la seva fama, no va comportar gaire esforç, ja que es deixa fer molt bé: no deixes de pujar en 12 km, però en general, no trobes rampes molt fortes. Si t’ho prens en calma, es pot fer fàcilment en unes 2 horetes.
Un cop vam arribar al Coll del Triador, encara ens quedava pujar una mica més, fins al punt més alt de la Pedals (el Coll de la Portella: 2260 metres). Aquest coll ens va oferir les vistes més impressionants de tota la ruta. A més, et mantens durant uns 15 kilòmetres planejant per sobre dels 2000 metres: senzillament “espectacular”.
Després del Coll de la Creu de l’Eixol ens esperava una baixada increïble durant uns 10 kilòmetres per perdre en uns 15-20 minuts el desnivell que tant ens havia costat de guanyar feia unes hores (vam passar de 2200 metres fins als 1300 d’Espot en un moment).
Un cop a Espot, ja teníem el nostre punt de partida i final de la ruta (Son) molt aprop. Tot i que estàvem una mica “escarmentats” per les variacions noves que s’havien introduït respecte a la ruta de l’any anterior que portava al GPS, vam decidir donar una altra oportunitat al Roadbook i, enlloc d’agafar la carretera fins a Son, com ens deia el GPS, vam decidir seguir el Roadbook i fer unes variacions per uns corriols increïbles que evitaven la carretera. Al contrari que en altres noves variacions que havien empitjorat la ruta, aquí s’ha de reconèixer que amb aquestes variacions, s’ha millorat la ruta.
Quan vam arribar a Son teníem un doble sentiment: l’alegria d’haver completat els gairebé 220 km i 5600 metres de desnivell de la pedals de Foc i la tristor de veure que aquesta aventura increïble que tantes bones estones ens va fer passar arribava al final.
Un cop dutxats i fetes les fotos clàssiques amb els mallots de “finishers”, vam fer un entrepà al refugi de Son i vam tornar cap a Tarragona.

Ha estat una aventura increïble que, com es diu en la web oficial, s’ha de fer al menys un cop a la vida.

Aquí us deixo algunes de les fotos que vaig anar fent. Espero que us agradin.

                                       http://picasaweb.google.es/jsullerbtt/PedalsDeFoc2010#

Salutacions

Josep Suller

Cronica de Josep Maria al nostre Forum:

Doncs bé, aquí ens teniu acabats d'arribar a Viella, amb les bicicletes a punt i amb totes les ganes del món de començar la pedals de Foc:

Ens comencem a trobar el dos colors habituals a partir d'ara: blau i verd:

Bé, vaig a intentar fer content al Koko, li posaré fotos amb paisatge, però també intentaré que sortim nosaltres, ... "i és que sortim tan guapos..."

Bé, el primer dia vam pujar tres colls, el primer és força duret, doncs segons diuen son uns 4 km al 9% de mitja (coll de serreres),. Es fa bé, deu ser que encara anem fresquets.
Aquí anem camí de Vilaller

Ja hem fet el coll, ara toca baixar, nosaltres ho fem per un lloc diferent al que aquest any ha marcat l'organització. N'hi ha que diuen que és tècnic, d'altres estaven molt enfadats perque no era ciclable,... nosaltres no ho sabrem fins que no hi tornem.

La veritat és que la variant que vam fer, estava força bé.

Hem passat els dos primers ports i la meitat del tercer, som a Castellars i ara toca seure una bona estona i reposar forces.
 

Unes quantes fotos més, i és que estem d'allò més fotogènics:

      

que maques que son,.....

 



amb floretes i tot,.....

Hem arribat al nostre destí d'avui, Les Esglèsies, un recuperador a base de cervesa fresqueta i una bona dutxa faran la resta



Estem molt agraits a l'amic "Angelito" que aquesta pedals hagi tingut uniforme oficial,...





I fins aquí la primera etapa, ara toca descansar que demà es puja el coll de la loli ( perdó de l'oli ) i el coll del triador, 12 km de pujadeta que fan les delícies de qualsevol.

No us perdeu aquest segon dia, és d'allò més espectacular

El segon dia comença amb el ja anomenat "coll de la loli" ( coll de l'oli), unes rampes bastant fortes i pedregoses, però que pel camí et van deixant unes fotos molt interessants,...












Pel camí, el Santi ( que te molta facilitat de paraula,... no calla ni sota l'aigua ), ha fet unes amistats d'aquelles que perduren tota la vida,... de fet, em sembla que li van demanar l'adreça de correu ( E-Mail, que en diuen avui en dia ).

L'hèctor, en canvi, es conforma en fer-se una foto damunt una catifa verda.




Quan ja som dalt de tot ens fem aquesta foto (com diuen en alguns acudits: "sense paraules" ).




Comencem a baixar el coll de l'oli,.......

...... i quasi bé sense adonar-nos comencem a pujar el coll del triador ( 12 km. molt apanyats ),...

.... ja som quasi bé a dalt i això és el que hem pujat





Arribar a dalt té la seva recompensa, encara que sigui en forma de rètol,...







A partir d'ara ens mourem sempre per sobre dels 2000 m.,... el paisatge ( amic KOKO ), és espectacular: 




...... un bon lloc per continuar fent amics, sobretot el Santi, com ja sabeu no calla mai, i a més amb la simpatia innata que el caracteritza,...

VAQUES




CORDERS




CAVALLS



... aquesta foto m'agrada especialment,...




Hem arribat al final de la segona etapa, podem veure l'estació de super espot al fons, on l'amic Santi i l'amic Hèctor es treien "l'estres" de sobre baixant per les pistes com si el dimoni els empaités.





Doncs fins aquí la segona etapa, vam fer nit a Espot

La tercera etapa em costarà d'oblidar, ... però això ja és una altra història,.. i demà serà un altre dia

Bé, per aclamació popular i donada la insistència del públic,... vaig a veure si us ensenyo una mica més d'aquesta ruta

Per variar, comencem el tercer dia pujant.
Al fons podem veure les pistes de super espot, lloc de bons records per l'hèctor i el santi, doncs van posar a prova les seves dots de "baixadors",... si és que son uns inconscients !!!!!!!!







La diversitat d'aquesta última etapa dóna per fer a fotos com aquesta



Arribem a SON, l'esglèsia no ens deixa indiferents,...




Hi ha un lloc en el qual no ens està permès anar dalt de la bici, s'ha d'anar caminant per tal d'intentar malmetre el menys possible aquest maravellós lloc, és el BOSC DEL GERDAR, el bosc d'avets més gran de la Península Ibèrica.















Un cop sortim del bosc la cosa canvia, després de baixar una mica, comencem la llarga ascensió que ens ha de portar a Montgarri i El PLa de Beret.

......... doncs ja estem en plena ascensió, la cosa és llargueta però es deixa fer, ja portem uns quants km a les cames i s'agraeix  

 

Pel camí, com no podia ser d'una altra manera i donada la nostra simpatia, anem fent noves amistats.



A l'Hèctor, però, li ha sortit una vaca una mica "farruca", segur que deu treballar per ACESA, doncs tenia tota la pinta de fer-nos pagar peatge per passar pel seu costat,...( ara em fa gràcia però en aquell moment no ho veia massa clar )



..... les coses s'han aclarit i tot ha acabat bé per als nostres interessos,...




El que no sabiem, és que més endavant ens trobariem amb els de FOMENTO, que també ens volien fer pagar per passar, aquí ja ens hem plantat, la negociació ha estat molt dura,... el que no sabem és si algú dels presents ha posat un recurs:

  






Anem pujant i avançant, les sensacions són cada cop més difícils, doncs ens acostem de nou al començament i això solament vol dir una cosa,... la Pedals s'acaba






El noste destí d'avui per tal de fer la paradeta del dinar és Montgarri



... no hi ha cap mal que no arregli una bona cervesata fresqueta,... ( una ?????????? )
AAAHHHHHHHH !!!!!!! la coca-cola és meva, soc l'únic que demostra una mica de seny 

 


El Santi, com que no en te mai prou, vol afegir un nou amic a la seva llista, aquest cop li va sortir car, dons el bocata se li anava escursant cada cop que "L'ARTUR" s'apropava a la taula.




.... i com que a simpàtics no ens guanya ningú, ens van convidar a un patxaran,... com ja sabeu reconeguda beguda energètica que t'ajuda a acabar les etapes amb molta i molta i molta,.... alegria



Ja queda molt poca "pujadeta", la resta, fins a Viella, quasi bé 20 km de baixada

.....l'alegria del patxaran encara els dura, moment que aprofito per anar per davant d'ells, doncs, com diu l'hèctor, m´he passat tota l'excursió veient culs



... tornem a la trista realitat de l'excursió, es a dir, tornem a veure culs, aquest cop quasi bé ja arribant al cim de l'últim dia, al pla de beret, on baixarem a viella i donarem per fnalitzada la nostra petita aventura,...











Comença la baixada final ( com diu el Josep Suller en la seva cronica de Pedals, que ningú tingui l'acudit d'agafar la carretera, es perdria tot un ventall de corriols i senders molt macos ), quasi bé 20 km de gaudiment dalt de la bicicleta,.... llàstima que suposin LA FI DE LA PEDALS DE FOC ( aquí podeu veure al santi despedir-se dels seus amics ).



.... comença la "baixadeta",...









.... com diu algú pel foro, "més lluny, hem d'anar més lluny "......



ja s'ha acabat,.... o no, perque ja estem pensant en el proper repte,..... Pedals d'Occitania ????, Pedales de León ?????????,.....



... el FI DE FESTA encara està per arribar,.... 

Doncs aquí teniu el FI DE FESTA, aprofitant que som a la terra dels cargols,......



...... i aprofitant que "el Pisuerga pasa por Valladolid",.... doncs aquí tenim la continuació del fi de festa,.... aquesta excursió si que es mereix un esmorzar-dinar com aquest, ... el nostre cos ho agrairà molt,...  



Bé, sembla que aquí donem per acabat ( o no ) aquesta Pedals de Foc, potser encara hi deu haver alguna foto al fons del calaix,...

Gràcies Santi i Hèctor

fins aviat

vaaaaa!!!!!!!!!!!!! ja m'heu convençut,.......

recent arribats a Viella ja comença la sessió de fotos, sort que he tingut un parell de companys amb molta paciència,.... això si, la bici no la deixen ( deixem ) per res del mon











Una altra de les coses que comparteixen aquest parell deu ser el perruquer,   



...... ara, quan els demanes que facin un posat per fer-los una foto, hi posen molt d'interès, en alguns moments es creien la versió masculina de la Naomi Campbell,...









.... una altra de les coses que no es poden deixar de banda és que s'ha de tenir molta cura de la bicicleta, l'hem de mimar i cuidar perque ens porti fins on volem arribar, i ho hem de fer amb alegria, que ella ho nota,...






... el que no s'ha de fer mai, és deixar-se la càmera de fotos damunt una taula a l'abast de qualsevol,... perque pot ser que et facin fotos d'aquesta manera,....



Tot això passava a les Esglèsies, primera parada,... lloc on ens van tractar d'allò més bé,..... anem a fer doncs una mica de publicitat,...

Bé, anàvem per la publicitat d'aquest lloc on, com ja us he dit, ens van tractar molt bé,...









La casa té un menjador on hi podem admirar un forn de pa, de quan el pa era pa,...










En aquest mateix menjador es pot admirar una altra peça de museu, es tracta d'una sella de muntar on antigament passejaven a les núvies pel poble quan s'anaven a casar. Si us fixeu , veureu el nom del poble a la sella ( mireu si la sella és antiga que encara no existia el català, perque hi posa "Las Iglesias " )  



I aquest és el poblet,un autèntic oasi de tranquilitat,... si no fos perque sempre hi ha algú enganxat al mòbil,...





Ja camí del Coll de l'Oli, contemplem Les Esglèsies des d'una perspectiva diferent,...



Continuaré buscant a veure si trobo alguna foto més, segur que la trobaré,...

      CARTELL :      

           RECORREGUTS: